dimecres, 20 de maig de 2015

Unes paraules de record



Quan diem que el SEFED és un programa de simulació potser ens quedem curts. Intentem simular, amb algunes virtuts i potser molts defectes, la vida diària a una empresa però allò que no és simula són els vincles que es creen amb els que participen al curs. Sis mesos llargs donen per molt.

Sí, ja sabem com és el temps. Alguns noms, algunes cares s'obliden. Durant aquests anys han passat molts estudiants i la memòria és fràgil. Disculpes si alguna vegada pel carrer hem passat sense saludar.

El fet es que fins ara, per sort, havíem vist la cara amable de la vida. No, no oblidem que la feina de buscar feina no ha estat fàcil per ningú i alguns encara hi persevereu però les coses importants de veritat queden. Per exemple, hem vist com algunes alumnes han passat bona part del seu embaràs a la classe. Diem, mig en broma, mig seriosament que podríem donar el títol als seus fills.

Avui però, hem viscut l'altra cara. Desgraciadament, un alumne del darrer curs que hem realitzat, ha mort. Suposo que no calen les paraules per dir com lamentem aquesta notícia. O potser sí perquè ara mateix només tenim aquestes paraules per expressar la nostra tristor. Les nostres condolències a la família i als seus amics, entre els quals, se'ns dubte, ens hi comptem.

Pedro, sempre et recordarem.

2 comentaris:

  1. Commovedores paraules, a las quals és difícil afegir res més. Quan un company al principi del curs, un amic desprès, ens deixa d'aquesta manera tan repentina, l'única cosa que podem fer nosaltres és recordar-lo. I que una petita part de l'optimisme i de l'entusiasme per la vida que caracteritzaven a Pedro romangui amb nosaltres.

    Larraitz

    ResponElimina
  2. Sinceres paraules i commovedores tal com diu la nostra companya Larraitz.
    El Pedro ja fa una setmana que ens ha deixat i no tinc paraules per explicar el dolor que això m’ha causat.
    Un company, doncs gràcies al curs del SEFED el vaig conèixer i va ser molt gratificant.
    Un amic, ja que durant molts mesos de la seva companyia vaig gaudir.
    Estic contenta de que s’apuntés però ara em sento trista perquè ja no hi és.
    Desitjo que allà on siguis estiguis bé i pensa que jo des de aquí sempre et recordaré.
    Molts ànims als seus familiars i amics.

    Núria Mercadé

    ResponElimina